El confinament que estem vivint, tot i que històricament no hem viscut res semblant, sabem que suposa un repte nou per a l’escola, per a les famílies i per als xiquets i xiquetes. Suposa un nou context educatiu familiar que ha de fomentar la prevenció, no només dels possibles contagis, sinó també de les futures repercussions psicològiques que puga tenir en la salut dels nostres fills i filles.

Des de l’escola Ntra. Sra. De Fàtima, atenint-nos a la preocupació de l’estat emocional i afectiu dels nostres alumnes, donat que són la base dels seus processos d’aprenentatge, volem contribuir, una vegada més, al seu benestar psicològic, emocional i afectiu. A continuació, plantegem algunes idees i propostes per tal d’afrontar aquest estat de confinament.

 

No són unes vacances

Per als xiquets i xiquetes, i per a nosaltres,  no són vacances perquè…

  • No podem eixir al carrer com i quan voldríem
  • No tenim cap oferta d’oci com les que acostumem
  • No podem viatjar
  • No podem visitar a la resta de la família: iaios, iaies, (…)
  • Nosaltres estem més preocupats de l’habitual de les persones que estimem i ells ho saben
  • Estem molt pendents de les notícies, i ells ho veuen
  • Estem tensos o tenses  i pot ser, tenim moments de ràbia o tristesa o canvis d’ànim i d’humor.

És evident que en temps de vacances, tot açò no acostuma a passar. Per tant, cal parlar del que està passant amb elles i ells tenint en compte, en tot moment, la seua edat. No calen converses molt llargues però sí que hem de fer servir el vocabulari precís: coronavirus, malaltia, gravetat, confinament, quarantena, virus, (…)

Fer servir el vocabulari precís permet que a la llarga l’experiència tinga el lloc que li correspon en el record i en la vivència.

Si parlem de vacances, fem que elles i ells associen el confinament a aquest terme, i a futur pot ser que agafen por cada vegada que parlem d’anar de vacances. De la mateixa manera, si parlem de “bitxos” en compte de “virus” pot ser que, cada vegada que anem pel camp i els diguem “mira quin bitxo”, equivoquen la vivència d’aquests dies i sense voler tinguen una nova fòbia adquirida per la confusió.

 

L’organització i l’atenció individualitzada

Una de les qüestions importants és organitzar-se com a família per a poder fer una atenció individualitzada als xiquets i xiquetes i enfortir el vincle amb la màxima intensitat que requereix la situació.

Tot i això, cal estructurar el dia de manera que les persones adultes implicades puguen oxigenar-se i tenir temps també per a dedicar-se a les seues pròpies feines. L’atenció individualitzada no ha de voler dir que hem d’entretenir als xiquets i xiquetes tot el temps, ja que elles i ells també han de poder passar temps amb ells mateixos i elles mateixes. És altament important que tinguen estones d’activitat autònoma, pròpia, espontània i activa.

Convé tenir un horari previsible que es vaja repetint al llarg dels dies, ja que l’estructura aporta seguretat als xiquets i xiquetes de totes les edats. Allò que es repeteix, aporta confiança. És important també mantenir els horaris, ja que quan es restablisca la situació anterior al confinament, els ajudarà a recuperar els hàbits que tenien adquirits i farà que l’adaptació no siga tan complexa.

És important que els xiquets i xiquetes, s’alcen, es canvien de roba, esmorzen, recullen, facen tasques domèstiques, facen tasques escolars, mengen, es relaxen, tornen a fer tasques, berenen, es banyen, sopen i se’n vagen a dormir, i que aquestes tasques estiguen supervisades pels adults. Supervisar també és una manera d’acompanyar.

Durant el confinament, és especialment important canviar-se de roba, ja que aquesta acció els aportarà un punt d’inflexió en el dia a dia.

I també és important que tractem de dedicar un temps conjunt a les coses que es repeteixen, com ara la cura personal. Si els adults dediquen temps a cuidar-se, i ho fan d’una manera estructurada, els xiquets i xiquetes veuran el que fem i els ajudarà a cuidar-se a ells mateixos i a elles mateixes. Rebran un missatge a través de l’acció, que és molt més potent que la pròpia paraula.

 

Les tasques escolars

Aquestes tasques també són un vincle amb la seua vida quotidiana. Per a molts xiquets i xiquetes, l’escola és el seu espai propi i diferenciat amb el qual se senten vinculats i vinculades a altres persones diferents de les seues famílies. Aquest fet de sentir-se part d’un col·lectiu diferent del familiar, és fonamental per afavorir una bona salut tant física com psicològica en l’etapa adulta.

Per aquest motiu, les mestres preparem tasques per als xiquets i xiquetes com una manera més de cuidar-los i atendre’ls des de la distància. Tractant d’activar aquest vincle, com sempre amb molta estima i amor.

 

Espais i hàbits saludables

Durant el confinament, els espais dels xiquets i xiquetes a casa és també important. Cal ampliar-lo, sempre que siga possible, per també mantenir espais per als adults i adultes. Els seus espais han d’estar endreçats i nets, i elles i ells poden cooperar en aquest manteniment. Que estem tot el dia a casa, no vol dir que la casa estiga tot el dia “desendreçada”, al contrari, ja que l’ordre i la neteja aporten serenor i harmonia a totes les persones.

A més a més, amb la il·luminació, el so i la ventilació podem afavorir els canvis d’escenari i l’ambientació dels espais. Convé afavorir al màxim l’ús d’una il·luminació natural i a mesura que es faça de nit, quan s’acoste l’hora d’anar a dormir fer servir llums més puntuals i tènues. Hem d’intentar que no sempre hi haja soroll ambiental de la televisió o de la ràdio i posar els mitjans de comunicació en moments puntuals. I l’entrada d’aire fresc serà molt important per a airejar els ànims.

Algunes persones tenen jardí, terrasses o balcons. Cal explotar al màxim aquests espais exteriors per permetre o facilitar la llibertat de moviment i per afavorir activitats que normalment fem dins de cas: menjar, pintar, jugar a jocs… tot allò que es puga fer a l’exterior, ho hem de fer. El sol és important per a fer fort el nostre sistema immunològic, i per a conservar un estat d’ànim el màxim positiu possible.

Els xiquets i xiquetes necessiten moure’s. Amb els i les més grans, també els podem animar a fer junts i juntes una taula d’exercicis senzilla que els i les ajude a mantenir-se actius i actives i, potser, començar el dia de manera positiva. A més, l’activitat  permet que la son i l’alimentació es regulen millor.  Per altra banda, hem de tractar de mantenir els bons hàbits alimentaris.

 

Elecció i autonomia

Aquesta situació no ha estat escollida per ningú. Per als xiquets i xiquetes, és necessari generar situacions d’elecció, donat que viure un llarg temps una situació no escollida pot generar una sensació d’indefensió i apatia. Les eleccions no han de ser en tots els àmbits i el marc i context l’han de marcar els adults i les adultes. Sense oferir-los un marge molt gran per a no transmetre’ls el sentiment d’inseguretat-  Alguns exemples:

Eleccions que NO han de fer els xiquets/es Eleccions que SÍ que poden fer els xiquets/es
Rentar-se les mans, anar a dormir, abrigar-se quan és necessari, agafar els instruments tecnològics dels familiars, trencar objectes o agredir, triar el que ha de fer l’adult /a, (…)   Escollir la seua roba, escollir una activitat per fer-la autònomament, escollir el conte per abans de dormir, escollir un joc, una pel.lícula o una activitat per a fer en adults, (…)

 

Comunicació i connexió

Serà important que tots i totes mantenim la connexió amb la resta de persones durant aquest temps. Pels nostres fills i per les nostres filles, aquesta connexió també és important. Per tant, hem de fer servir les eines que tenim per ajudar als xiquets i xiquetes a estar en contacte amb els seus amics i amb les seues amigues i, sobretot, amb els seus iaios i les seues iaies, ja que, molt segurament, estaran patint per ells i elles.

De la mateixa manera que estem compartint, a través de les xarxes, les males notícies també convé compartir les positives. La millor notícia de totes i que convé compartir-la amb elles i ells és que les persones ens tenim i que superarem tot el que esdevinga amb molta paciència i connexió. La humanitat pot cometre molts errors, però també pot ser meravellosa.

 

És moment de transmetre confiança i optimisme

És important també compartir amb els fills i filles el sentit que té aquest confinament, explicar-los el motiu pel qual no van a l’escola, transmetre que aquesta és una lluita conjunta i que tots i totes estem units per afavorir el fet de poder superar aquest obstacle que, sense cap dubte, superarem. El sentiment de pertinència a un grup social els facilitarà acceptar uns límits que en altres ocasions no podrien acceptar o sostenir.

No us oblideu, famílies, de recordar als vostres fills i a les vostres filles que les mestres i els mestres pensem en ells i elles, que estem treballant per a millorar, dins de les nostres circumstàncies, la situació que estan vivint i que no deixarem de fer el que estiga a les nostres mans per a poder afavorir el seu benestar.

 

família feliç
Traductor web »