Si educar la ment és important, no li restem rellevància a l’educació del cos. L’activitat física és un dels hàbits de vida saludable més importants. En la infància, cobra especial rellevància, no sols pels beneficis per a la salut que té durant aquesta edat, sinó perquè a més, constitueix una protecció front a l’obesitat en etapes posteriors de la vida i redueix el risc de patir malalties cardiovasculars en l’edat adulta.
A l’igual que altres hàbits, el model d’activitat física que s’estableix durant la infància és el que sol mantenir-se en la persona durant l’adolescència i en l’edat adulta.
En la societat actual, els xiquets i xiquetes són cada vegada físicament menys actius com a conseqüència dels canvis que s’han produït en el nostre entorn físic i social, amb un increment de l’oci sedentari i una disminució de les oportunitats per a realitzar activitat física.
L’obesitat infantil
L’obesitat s’ha convertit en un dels principals problemes del Segle XXI. Lamentablement, al món actual moren més persones per problemes relacionat amb l’obesitat que per fam.
Sabies que Espanya es situa entre els països amb majors taxes mundials d’obesitat infantil?
L’Informe de “Estado Mundial de la Infancia de Unicef de 2019” recull que el 35% dels xiquets i xiquetes de 8 a16 anys te excés de pes, això significa que, 1 de cada 3 xiquets i/o xiquetes està en una situació de risc per a la salut. L’obesitat no sols es relaciona amb malalties tipus diabetis, cardiovasculars o respiratòries, també té una incidència directa amb problemes psicosocials com per exemple pitjor rendiment escolar o baixa autoestima.
Beneficis de l’activitat física en la infància i l’adolescència
En xiquets i xiquetes de 5 a 17 anys, l’activitat física consisteix en jocs, pràctica d’esports, desplaçaments, activitats recreatives, educació física o exercicis programats, en el context de la família, l’escola o les activitats comunitàries.
Com ja veiem a l’article d’Intel·ligència Emocional , i a l’article d’Educar en valors , l’educació física també té un paper inclusiu, i també és tasca de tots, del centres escolars, de la família i de la societat en general, valorar-la, inculcar-la i promoure-la.
Els principals beneficis directes de la pràctica d’activitat física són:
- La prevenció de l’obesitat i el sobrepès
- La contribució al desenvolupament adequat i saludable dels sistemes cardiovascular i musculoesquelètic
- Efectes psicològics positius i millora de la salut mental
- Millora del rendiment acadèmic
- Influència positiva sobre les relacions socials
L’educació física
Hem de distingir dos conceptes diferenciats: L’activitat física, que implica qualsevol moviment del cos que consumeix energia. I l’educació física, que és el conjunt de disciplines que tenen com a finalitat el desenvolupament del cos mitjançant la pràctica de l’esport.
Dit açò, hem de dir que l’educació física actual dista molt de la concepció tradicional que possiblement tenim en ment. La concepció tradicional posava l’èmfasi en els deports d’equip, les aptituds i la competitivitat, en canvi, l’educació física moderna va encaminada a ser:
- Educativa: Que fomente valors tals com el companyerisme, el joc net, la cultura de l’esforç o la superació personal.
- Orientada a la salut: amb l’objectiu final de que els alumnes coneguen la seua importància i els seus beneficis.
- Individualitzada: adaptada al nivell d’habilitat de cada alumne.
- Igualitària: Alumnes avaluats sobre la base de les seues millores personals.
- Divertida: l’alumnat ha de gaudir de la seua experiència
- Realista: per facilitar que tinga una transferència òptima als diferents escenaris de la seua vida.
L’escola té un paper fonamental en l’educació física dels seus alumnes però, sempre que siga possible, la família ha de tractar d’incorporar i mantindré conductes encaminades a millorar l’estil de vida de grans i menuts. Sense oblidar-nos de que tot açò ha d’anar acompanyat d’una nutrició saludable.
